El RACC ha presentat la quarta edició del baròmetre que analitza els hàbits i l’opinió de les persones que es desplacen en bicicleta per la ciutat de Barcelona. Com a novetat, incorpora també l’anàlisi dels accessos a la ciutat. L’estudi conclou que les principals preocupacions dels usuaris són la manca de continuïtat dels itineraris, el disseny de les cruïlles i els aparcaments segurs.
Objectius
Des de fa diversos anys, la bicicleta forma part del panorama quotidià de la mobilitat a Barcelona. En els darrers 11 anys, els desplaçaments dels ciclistes a la ciutat han augmentat un 47% en dia laborable, fins als 144.950 desplaçaments el 2021. Aquesta xifra representa un 3,3% dels desplaçaments dins de la ciutat i un 1,1% dels desplaçaments de connexió entre Barcelona i l’àrea metropolitana. Malgrat ser encara minoritari en el repartiment modal, l’ús de la bicicleta segueix una clara tendència de creixement.
En línia amb aquesta tendència, els carrils per circular amb bicicleta han augmentat un 15% el 2021 respecte a l’any anterior, mentre els estacionaments només han crescut un 0,1%.
La nova edició del Baròmetre RACC analitza els hàbits i l’opinió de les persones que es desplacen en bicicleta per la ciutat i, per primera vegada, també als accessos de la capital catalana. El RACC ha observat més de 16.000 bicicletes i VMP als carrils bici de la ciutat i els seus accessos i també ha fet 800 enquestes a ciclistes.
Conclusions
Les conclusions principals de l’estudi indiquen:
- 9 de cada 10 ciclistes diuen que no tenen una xarxa pedalable continua per a fer els seus desplaçaments habituals, i el 85% no troben satisfactori el disseny dels carrils bici en cruïlles i rotondes.
- El 82% dels robatoris de bicicletes o components es produeixen en estacionaments públics al carrer.
- El 39% de les persones que fan servir el sistema públic de lloguer de bicicletes (Bicing) asseguren que farien desplaçaments metropolitans si existís un servei 100% compatible entre els municipis.
- El 68% dels ciclistes enquestats no troben segur compartir espai amb l’autobús en un mateix carril, com seria el cas a la nova Via Laietana o al carrer Pi i Margall.
- La majoria dels usuaris de la bicicleta (69%) abans optaven per altres maneres sostenibles per desplaçar-se (transport públic i anar a peu), mentre que només un 24% feia servir el cotxe o la moto.
- Un 33% dels usuaris admet que no coneix la normativa de circulació en bicicleta, tot i que la xifra millora respecte de la registrada el 2021 (un 38%).
Recomanacions
El baròmetre inclou també un seguit de recomanacions per millorar la mobilitat amb bicicleta per la ciutat. Les recomanacions es divideixen en tres aspectes principals de millora:
- Millorar el comportament dels usuaris:
- És necessari fomentar la formació i el coneixement de la normativa de circulació urbana, per tant, seria oportú desenvolupar una formació obligatòria i gratuïta per als usuaris de la bicicleta que no tinguin coneixements previs del reglament.
- S’ha de fomentar la convivència entre les bicicletes i la resta de modes de transport, sobretot els VMP, ja que comparteixen espai amb els ciclistes.
- Cal conscienciar sobre els riscos de l’ús d’auriculars i del mòbil mentre se circula en bicicleta i impulsar campanyes de sensibilització sobre la importància de l’ús del casc, i de portar timbre, llums i elements reflectants.
- Millorar la infraestructura:
- Cal consolidar la qualitat de la xarxa existent, resolent punts conflictius en termes de seguretat com cruïlles, rotondes, i eliminant tots els carrils bici de les voreres i aquells bidireccionals.
- Impulsar l’ús de la bicicleta a l’àmbit metropolità, incrementant la connectivitat amb altres municipis amb l’ampliació de la xarxa ciclista amb característiques i dissenys comuns a tota l’àrea metropolitana de Barcelona.
- Valorar el disseny dels carrils bici implantats de manera provisional durant la pandèmia i l’ús que se’n fa per integrar-los a la xarxa actual de bicicleta de la ciutat.
- Millorar la senyalització viària, amb semàfors específics i senyals reflectants o amb llum.
- Reservar un espai senyalat específicament perquè les bicicletes s’aturin als semàfors per evitar aglomeracions mentre els ciclistes esperen per creuar, similar a la zona reservada per a les motos.
- Auditar els carrils bici per detectar possibles perills i assegurar-ne un bon manteniment, com ja es fa amb la xarxa viària amb la metodologia EuroRAP.
- Crear una xarxa d’estacionaments segurs (en superfície i subterranis), als hubs de mobilitat i també fomentar iniciatives privades d’aparcament.Hay que consolidar la calidad de la red existente, resolviendo puntos conflictivos en términos de seguridad como cruces, rotondas, y eliminando todos los carriles bici de las aceras y los carriles bidireccionales.
- Millora del servei públic perquè la bicicleta sigui una opció atractiva, a través de 4 eixos d’acció:
- Electrificar la major part del servei Bicing.
- Augmentar l’horari de tarifa plana de 30 a 45 minuts i la cobertura territorial a municipis propers (com ara L’Hospitalet) per als serveis públics de bici compartida.
- Garantir la integració tarifària del servei Bicing amb el servei metropolità.
- Oferir incentius per a l’ús de la bici.