El Sr. David Prat, director general d’Infraestructures de Mobilitat de la Generalitat de Catalunya; el Sr. Ramon Lamiel, director del Servei català de Trànsit; el Sr. Josep Mateu, president del RACC; el Sr. Valentín Aceña, gerent de serveis i infraestructures vàries i mobilitat de la Diputació de Barcelona; i el Sr. Cristian Bardají, el director de l’àrea de mobilitat del RACC.

L’acte de presentació ha comptat amb la participació de representants de les principals institucions implicades en la gestió de la mobilitat i la seguretat viària, que han posat en valor la importància de disposar d’eines objectives per orientar les polítiques públiques i prioritzar actuacions.

L’estudi posa de manifest el pes de la sinistralitat de les motocicletes, implicades en gairebé la meitat dels accidents mortals i greus que es registren a Catalunya, fet que evidencia la vulnerabilitat d’aquest col·lectiu.

Segons els resultats del trienni 2022-2024, la T-314, entre Cambrils i Reus, és el tram amb un índex de perillositat més alt de Catalunya, prenent el relleu de la BP-1417 (l’Arrabassada). En aquest període, els accidents greus i mortals han augmentat un 4,97%, mentre que la mobilitat ho ha fet un 4,50%, cosa que ha provocat un increment del 0,44% de l’índex de risc a la xarxa analitzada.

L’estudi constata també que les carreteres convencionals concentren tots els trams amb risc mitjà, alt i molt alt, i que els quilòmetres amb risc alt i molt alt representen el 26% de la xarxa, dos punts més que en el trienni anterior. Pel que fa als punts amb més sinistres específics, el tram amb més accidents de vehicles pesants se situa a l’N-340, a la variant de Torredembarra, i el de bicicletes, per segon any consecutiu, a la BV-5001, entre Martorelles i Vilanova del Vallès.

L’estudi s’ha elaborat amb la metodologia internacional iRAP, que compara els accidents greus i mortals dels darrers tres anys amb el volum de trànsit (IMD), permetent una avaluació rigorosa del risc real de la xarxa viària.

A Catalunya, el mapa de risc és una iniciativa del Servei Català de Trànsit, amb la col·laboració del Departament de Territori, Habitatge i Transició Ecològica i de la Diputació de Barcelona, i el suport tècnic del RACC.